Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Stirner, Max: pseud˛nim de Johan Kaspar Schmidt (1806-1856) HIST. `stirner.wav', `play"]

Filòsof alemany, que durant algun temps va estar enquadrat entre els neohegelians d'esquerra, i considerat precursor d'idees anarquistes. Va nÚixer a Bayreuth i va morir a Berlín. Va estudiar a Berlín amb Schleiermacher i Hegel, i va completar els seus estudis a Erlangen. A partir de 1839 va ser professor en una institució educativa femenina. Era membre dels cercles dels joves hegelians d'esquerra de Berlín (el grup dels «lliures»).

D'una banda Stirner sustentava, com Feuerbach, que l'únic ens suprem per al hombre és l'home mateix, i defensava també que el centre al voltant del qual gira tota la reflexiˇ filos˛fica Ús l'home. Per˛, en contra dels que entenen aquest concepte de manera genŔrica, Stirner es refereix a l'individuo, que és Únic. Per a Stirner el problema no és saber què és l'home sinó qui és, i la resposta és que «jo», l'«únic», sóc l'home. L'única llibertat autèntica s'identifica amb el jo individual i amb la propietat de si mateix, fins al punt que per a un jo, els altres jo són objectes i mitjans del propi jo. D'aquesta manera se separa de les tesis de Feuerbach, ja que segons Stirner aquest autor encara transforma en un humanisme insostenible els antics continguts teològics i religiosos; se separa de la tradició hegeliana i es distancia també de qualsevol consideració antropol˛gica clàssica, i concep al jo com una pura força natural sense cap significat transcendent ni diferent de si mateix: és una mera força vital natural caracteritzada per la voluntat.

D'aquesta manera Stirner va desenvolupar la concepció filosòfica més radicalment individualista de la història, que va defensar a la seva obra principal, L'únic i la seva propietat (1844), que va influir notablement en el pensament anarquista. La societat, dominada per l'Estat, aixafa l'individu, i li imposa ideals abstractes i enganyosos (Déu, humanitat, veritat, llibertat, igualtat, fraternitat), que es basen a considerar l'individu com a part d'un gŔnere o d'una espŔcie, eliminant aixÝ la seva radical unicitat. Fins i tot les diverses formes de liberalisme i de socialisme -l'últim fetitxe alienador de l'home- continuen sent opressores de l'individu. Sense la independència absoluta de l'Únic no hi ha llibertat, ja que la llibertat vertadera només és possible a partir d'una lliure i voluntària associació no sotmesa a coacció. Per això, no és possible una unió social entre els homes més que a partir d'una associació lliure en què cada individu o jo (o únic) pugui acréixer les seves forces. Aquest canvi social no pot instaurar-se mitjançant una revolució col·lectiva, sinó a partir d'una insurrecciˇ individual. Aquesta apologia de la consciència individual va ser criticada per Marx i Engels en L'Ideologia alemanya, però ha influït sobre les filosofies que exalten l'individu, com és el cas de l'existencialisme. En la seva crítica a Stirner, Marx (veure text) va assenyalar els llaços que, segons ell, encara unien aquest individualisme al hegelianisme.

A més de L'únic i la seva propietat (1845) va escriure altres obres, com a Història de la reacció, 2 vols. (1852).
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.