Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

percepció subliminar / suscepció PSICOL.

(del llatí sublimin, sota el llindar) L'existència de formes de percepció sense consciència va ser ja defensada en l'antiguitat por autors com a Sòcrates, Demòcrit i Aristòtil i, en l'època moderna, per Leibniz; però el terme de percepció subliminar va ser popularitzat per F. Myers el 1903 per designar aquelles percepcions basades en estímuls que no arriben a traspassar el nivell del llindar de la consciència, bé per ser extremadament febles, o per desenvolupar-se en un temps extremadament breu. A causa d'això no poden arribar a ser recordades ni accedir a ser pensades críticament per la consciència però, no obstant això, segons els defensors d'aquesta tesi, sí que poden incidir sobre la voluntat. De fet, en l'actualitat encara molts investigadors neguen l'existència d'una percepció subliminal pròpiament dita, encara que és una tesi majoritàriament acceptada entre els psicòlegs i neurofisi˛legs. En part el problema deriva de l'ús del terme percepció, perquè si un estímul no es dóna dins l'interval dels llindars propis de cada sentit, no es pot dir que hi hagi pròpiament sensació. Per això alguns autors prefereixen utilitzar el terme suscepció per referir-se a aquests estímuls febles que, encara que sí que es donen dins l'interval dels llindars, no són captats pel subjecte de manera plenament conscient.

En qualsevol cas, la percepció subliminar o suscepció implica la possibilitat de donar informació a l'organisme sense que s'arribi a una representació conscient, la qual cosa significa que els processos cerebrals de l'experiència conscient són distints dels que es realitzen entre els estímuls d'arribada i les respostes de sortida.

Smith i Erikson van realitzar un cèlebre experiment el 1955 que posava de manifest l'existència d'aquest tipus de percepcions. Un altre cèlebre experiment va ser l'efectuat en un cinema dels Estats Units d'Amèrica del Nord, en el qual es va posar de manifest l'important paper que pot jugar aquesta percepció ja que, en intercalar imatges publicitàries amb un temps d'exposició d'1/3000 de segon entre els fotogrames de la pel·lícula que es projectava, a l'entreacte es va produir un notable augment de vendes (fins d'un 57,5%) dels productes anunciats. Les legislacions sobre publicitat prohibeixen l'ús de tècniques subliminars, ja que en transmetre un missatge que no pot ser conscienciat, no pot produir-se una crítica a ell; no obstant això, en moltes campanyes publicitàries s'empren tècniques semblants basades en aquesta. D'altra banda, basant-se en aquesta propietat s'han dissenyat tests de mecanismes de defensa partint de la percepció subliminar, com els efectuats per la Real Força Aèria de Suècia per a la selecció de pilots. D'aquestes experiències sembla concloure's que no tots els estímuls responen de la mateixa manera als efectes subliminars, de manera que es dóna una gradació entre el dolor (que es capta totalment de forma fenomŔnica) i les sensacions interoceptores viscerals (que es perceben només parcialment de forma fenomŔnica), que va de menor a major capacitat de percepció subliminar (veure gràfic).

 

Veure llindars de la sensació, inconscient.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.