Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Spengler, Oswald HIST.(1880-1936) `spengler.wav', `play"]

Fil˛sof alemany. Va nÚixer a Blankenburg. Va estudiar matemàtiques, economia i ciències naturals a Munic, Berlín i Halle. Es va doctorar amb una tesi sobre Heràclit. Va exercir com a professor de matemàtiques a l'institut de batxillerat Heirinch Herz d'Hamburg, però aviat va abandonar l'ensenyament per dedicar-se plenament a la seva obra. El 1918 va publicar la primera part de la seva obra fonamental, La decadència d'occident, que havia escrit poc abans de la Primera Guerra Mundial (la segona part de la qual es va publicar el 1922) i en la que exposa les línies mestres de la seva concepció de la filosofia de la història.

Molt influït per la filosofia de HerÓclit, Nietzsche, Goethe i Dilthey, i integrat en els corrents irracionalistes i biologistes, va elaborar una filosofia de la història en la qual interpreta el desenvolupament històric com el desenvolupament d'un organisme biològic sotmès, com tot organisme, a unes fases de naixement, creixement, maduració i decadència, que Spengler organitza en quatre estadis a què dóna els noms de les estacions de l'any. Així, segons ell, totes les cultures passen per:

1) una etapa misticomítica (primavera);

2) una etapa de racionalització d'allò mític i místic, amb l'aparició de la filosofia i de les ciències (estiu);

3) una tercera etapa de confiança plena en la raó, o període il·lustrat (tardor) i, finalment,

4) una època de decadència dominada per idees materialistes i escèptiques, en la qual la cultura s'ha degradat en mera civilitzaciˇ (hivern).

Encara que cadascuna de les cultures és diferent, Spengler assenyala abundants analogies e isomorfismes entre unes i altres per il·lustrar els seus diferents graus de desenvolupament o decadència. A més a més, caracteritza a les distintes cultures que analitza de forma que considera que la cultura grega estava dominada per una Ónima apol·línia, l'àrab per una Ónima màgica i l'occidental per una Ónima fàustica.

Com a mŔtode per estudiar aquesta evolució històrica Spengler rebutja els mŔtodes propis de les ciències de la natura, ja que sustenta l'estricta especificitat dels fenòmens culturals, irreductibles -segons ell- als models usats per l'explicació científica. Així, si la intel·ligència està adaptada per a l'estudi d'allò que s'ha mort, de la realitat inorgànica, del món esdevingut i estàtic, a través de la lògica i de la matematitzaciˇ que paralitzen all˛ real, la hist˛ria i el desenvolupament de les cultures nomÚs pot estudiar-se a partir de l'experiŔncia viscuda (l'Erlebnis) i de la intu´ciˇ, únic instrument capaç d'acostar-nos al coneixement de la llei orgànica que les regeix.

Analitzant la cultura occidental, Spengler diagnostica que estem assistint a la seva total decadència, ja que ha arribat a l'etapa de mera civilització, caracteritzada especialment per la crisi de la religió -que és, segons ell, l'ànima de tota cultura-, la manifestació més evident de la qual és el predomini de la democràcia i del socialisme, és a dir, el triomf dels diners sobre tots els valors (crisi dels valors que havia pronosticat Nietzsche), encara que pensa que, sota la direcció fèrria d'Alemanya, fins i tot és possible un imperi mundial. Bona part de les seves tesis van ser adoptades pels ideòlegs del nazisme, concepció política a la qual Spengler era pròxim, encara que va ser crític respecte d'alguns aspectes d'aquesta doctrina i es va manifestar contrari al racisme.

Obres principals d'Oswald Spengler

Der Untergang donis Abendlandes. Umrise einer Morphologie der Weltgeschichte, 2 vols., 1918-1922. (Traducció castellana: La decadencia de Occidente, Espasa Calpe, Madrid 1941. Hi ha diverses edicions posteriors).

Preussentum und Sozialismus, 1920.

Der Mensch und die Technik, 1933. (Traducció castellana: El hombre y tÚcnica, Espasa Calpe, Madrid 1967, 3a ed.).

Jahre der Entscheidung, 1933.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.