BibliografiaDoctrina que sustenta l'existència de processos i estats mentals interns i privats (cerebrals o no) que no són directament detectables a través de la conducta. D'això s'infereix que no tot procés mental és públicament observable. El mentalisme, les tesis del qual estan presents en l'anomenada psicologia popular, ha estat negat pels corrents conductistes, encara que ha tornat a ser reivindicat pel funcionalisme psicològic d'autors com Daniel Dennett, Jerry Fodor, Hilary Putnam, i per l'emergentisme de John Searle (veure text).
En general, aquesta doctrina sosté la irreductibilitat immediata d'allò mental al físic, encara que això no suposa cap classe de dualisme, sinó només el reconeixement de l'especificitat d'allò mental.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.