Fodor, Jerry HIST. `fodor.wav', `play"]

Filòsof de la ment nord-americà. Va néixer a Nova York el 1935. Va estudiar amb H. Putnam, i en els anys seixanta, junt amb J. J. Katz, es va incorporar a l'equip de N. Chomsky a l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), on va ensenyar fins a 1986. Actualment és professor en el City University de Nova York i a l'Universitat Rutgers. Les seves investigacions se centren en la filosofia de la ment, i s'enquadra en la tradició del funcionalisme psicològic. En contra del conductisme i del fisicalisme, defensa -com Putnam i Dennett- el mentalisme i l'anomenada psicologia popular que, segons ell, és imprescindible ja que no hi ha alternativa al vocabulari de l'explicació de l'esmentada psicologia del sentit comú (que s'expressa amb nocions com les de «desig», «intenció», «creença», etc.), que és una psicologia d'actituds proposicionals. La seva defensa del funcionalisme el contraposa també als defensors del materialisme eliminativista (com Patricia i Paul Churchland), i el separa també dels defensors de tot reduccionisme d'allò mental al físic, fet que també ed diferencia de Davidson encara que, com ell, sustenta tesis monistes.

Defensa la causació mental, és a dir, la tesi segons la qual la conducta és causada pels estats mentals que, tanmateix, són causats per altres actes mentals. La seva defensa del mentalisme l'ha portat a defensar la possibilitat d'una psicologia científica mentalista basada en la teoria representacional de la ment (TRM) que sustenta l'existència d'un «llenguatge del pensament». Aquesta tesi (que ha influït en autors com S. Pinker) és una extensió de les teories chomskyanes del llenguatge, que ja va iniciar a la seva obra conjunta amb J. Katz: Estructura d'una teoria semàntica, publicada el 1963. Però la va començar a desenvolupar a partir dels anys setanta. Aquest llenguatge del pensament el concep com un codi intern en què es desenvolupen els processos mentals i codifica les percepcions. De fet, per aprendre qualsevol llenguatge natural el nen primer ha de poder posseir un llenguatge previ en què formular el seu pensament, i aquest llenguatge del pensament -que concep com innat-, posseeix també una sintaxi i una semàntica. Defensa també que els estats mentals són d'índole computacional i operen sobre representacions mentals, desenvolupant la tesi central del funcionalisme psicològic que considera la ment com una funció independent del suport (maquinari) en el que es realitza, de manera que s'assembla molt més a un programari que pot executar-se en diferents configuracions i suports. Contràriament a la psicologia de les facultats, Fodor sustenta una natura modular dels processos mentals.

Ara bé, en la seva obra The Mind Doesn't Work That Way (La ment no funciona així, 2000) defensa que si bé descompondre la ment en mòduls computacionals és la millor manera d'abordar el problema de la ment, això encara no explica cóm funciona la ment. Un exemple és, diu Fodor, el fracàs "escandalós" dels enginyers en la construcció de robots capaços e realitzar tasques rutinàries com preparar un esmorzar. Amb això recordava als seus col·legues, com l'esmentat Steven Pinker, el poc que encara s'ha descobert i criticava a aquest darrer autor pel seu excessiu optimisme sobre les explicacions de la ment. Així, per exemple, pensa que hi poden haver diferents mòduls que capti les gotes de pluja: les vegin, les sentin i les escoltin, vinculats a diferents sentits, però encara faltarà algun procés que permeti la deducció "està plovent". Així, doncs, encara falta molt, segons Fodor, per descobrir com funciona la ment.

Per altra part, el seu llibre Why Pigs Don’t Have Wings, (Perquè els porcs no tenen ales?, 2007) es posa al costat dels defensors d'una revisió de les teories darwinianes que preconitzen una evolució sense adaptació. Una crítica, doncs, al concepte de selecció natural darwiniana, en plena oposició a les tesis defensades per Daniel Dennett.

Obres

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.