Siger de Brabant (ca.1235-1284) HIST.

Filòsof escolàstic belga, professor de la facultat d'arts de la Universitat de París, on va defensar enèrgicament el paper autònom de la filosofia enfront de la teologia. Junt amb Boeci de Dacia va ser un dels màxims representants del averroisme llatí, en la defensa del qual va mantenir una important polèmica amb Tomàs d'Aquino el 1270, i va rebutjar la distinció establerta per aquest autor entre essència i existència. A partir de la publicació de De quindecim problematibus de Sant Albert Magne, l'any 1270, el bisbe de París, Esteban Tempier, va prohibir les tesis de Siger i, en general, de l'averroisme, que van ser novament condemnades el 1277, any en què es va prohibir a Siger continuar ensenyant. A causa d'això va abandonar París i es va traslladar a Orvieto, on va morir assassinat.

Com averroista defensava la filosofia aristotèlica a partir de la interpretació donada per Averrois, de manera que conduïa al conflicte entre les veritats obtingudes per la reflexió filosòfica, fundada en l'experiència y en la raó, amb les veritats revelades de la religió. Per això sés considerat com un explícit defensor de la teoria de la doble veritat. Admet que algunes doctrines aristotèliques com, per exemple, l'eternitat del món, la doctrina de la unitat de l'enteniment agent, únic i idèntic per a tots els homes (tesi que conduïa a negar la immortalitat individual) i la necessitat de tot allò existent no són compatibles amb els ensenyaments de la fe cristiana. El seu sistema filosòfic va ser molt més coherent i racional que el de molts coetanis seus, confosos per la relació entre fe i raó.

Entre les seves obres destaquen: D'aeternitate mundi; D'anima intellectiva; De necessitate et contingentia causarum; Qaestiones naturales; Qaestiones logicales i Qaestiones morales.
 
 
Obres principals

 

Siger von Brabant (2007). Quaestiones in tertium De anima: über die Lehre vom Intellekt nach Aristoteles: nebst zwei averroistischen Antworten an Thomas von Aquin. Freiburg : Herder.

Siger de Brabant (1972). Quæstiones in Tertium De anima. De anima intellectiva. De æternitate mundi. édition critique par Bernardo Bazán. Louvain/Paris: Publications Universitaries et Béatrice/Nauwelaerts.

Tomás de Aquino / Siger de Brabante (2005). Sobre la unidad del intelecto contra los averroístas / Tratado acerca del alma intelectiva, introducción, traducción y notas de Ignacio Pérez Constanzó e Ignacio Alberto Silva. Pamplona: EUNSA.

Siger de Brabante, Boecio de Dacia y Jacobo de Pistoia (2001). Tres tratados 'averroistas' (De aeternitate mundi), traducción y notas de Carlos Rodríguez Gesualdi y Antonio D. Tursi. Buenos Aires: Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Buenos Aires.

Graiff, Cornelio Andrea (1948). Siger de Brabant, Questions sur la Métaphysique. Texte inédit. Louvain-la-Neuve : Éditions de l'Institut Supérieur de Philosophie .

Duin, J. J. (1948). La doctrine de la providence dans les écrits de Siger de Brabant: textes et étude. Louvain-la-Neuve/Paris : Publications Universitaires/Éditions Béatrice-Nauwelaerts.

Siger de Brabant (1981). Quaestiones in metaphysicam. Vol. I William Dunphy (ed.). Louvain-la-Neuve : Éditions de l'Institut Supérieur de Philosophie.  

Siger de Brabant (1983). Quaestiones in metaphysicam. Vol. II. Texte inédit de la reportation de Cambridge. Édition revue de la reportation de Paris Armand Maurer (ed.). Louvain-la-Neuve : Éditions de l'Institut Supérieur de Philosophie.

Siger de Brabant (1974). Écrits de logique, de morale et de physique, edidition critique Armand Maurer (ed.). Louvain-la-Neuve/Paris : Publications Universitaires/Éditions Béatrice-Nauwelaerts .

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.