Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

universal GEN.

En un sentit molt general, es refereix a tot el que Ús relatiu a l'univers. El contrari de singular i de particular però que, a diferència del merament plural, es refereix a una totalitat. Així, és el que es refereix a una totalitat plural d'objectes, de forma que un terme universal és aquell que pot aplicar-se a la totalitat del seu univers (entès com a totalitat determinada).

LĎG. Un judici universal és aquell en el qual el seu subjecte comprèn la totalitat d'objectes d'una mateixa classe («Tots els S són P»), a diferència dels judicis particulars («alguns S són P») i dels singulars («aquest S és P»). Quan un judici universal es refereix a un gènere o a una espècie pot adoptar una forma singular («l'home és racional»), llavors, el judici universal és un judici genèric singular.

GEN. Interpretat des d'una perspectiva ontol˛gica, allò universal equival a la idea, a la forma, a la essŔncia o a l'entitat abstracta, encara que també s'ha considerat com a mer terme o com un signe que actua en comptes dels particulars.

HIST. L'estudi de l'aspecte ontològic dels universals va ocasionar una important disputa entre els filòsofs medievals. Des del punt de vista de l'epistemologia, allò universal és el vertader objecte de coneixement, en tant que -com deia Arist˛til- tota ciència ho és d'allò universal (veure text). En aquest sentit, allò universal és pròpiament el concepte, que es pot predicar de tots els objectes particulars que cauen sota el seu significat. D'aquesta manera, generalment (a excepció de Hegel, que parla de la possibilitat d'universals concrets), s'accepta que allò universal és abstracte, mentre que només el particular pot ser concret. Segons Kant, els judicis universals són aquells que són necessaris, vàlids i aplicables sense limitació d'espai o temps, i són els que caracteritzen a la ciència. En la mesura que la mera generalització empírica no és encara allò universal, per a Kant, la ciència ha d'estar fundada en els a ‘priori' del coneixement.

Veure universal concret.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.