Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Schiller, Friedrich (1759-1805) HIST. `schiller.wav', `play"]

Johann Christoph Friedrich Schiller, va néixer a Marbach (Württenburg) i va morir a Weimar. Poeta, dramaturg, historiador i primer filòsof de l'art alemany. Fill d'un modest cirurgià, es va veure obligat a estudiar medicina en una acadèmia mèdica militar de Stuttgart. Va exercir com metge militar, però la seva autèntica vocació era la literària. Molt influït per Rousseau i per les lectures de Schakespeare, Lessing i Klopstock , va desertar per estrenar la seva primera obra de teatre: Els bandits, considerada de vegades com una proclama de l'anarquisme revolucionari. A partir d'aquest moment va passar a dedicar-se la resta de la seva vida a la poesia i el teatre, encara que va unir aquestes activitats amb el seu estudi de la història i de l'estètica. A partir de 1795 va entrar en contacte amb August Wilhelm Schlegel, que va col·laborar amb ell en la revista «Horen». Va viure a Manheim, Leipzig, Dresden i Weimar, on va travar amistat amb Herder, Wieland i Goethe. Posteriorment va accedir a un lloc docent d'història a la universitat de Jena, on va exercir fins a 1799. Durant aquesta època va escriure Què significa la història universal i per què l'estudia l'home?, que junt amb les seves Cartes sobre l'educació estètica de la humanitat, en plena sintonia amb l'esperit del Sturm und Drang van tenir una gran influència sobre Hölderlin, Schelling i Hegel. D'altra banda, el seu Himne a l'alegria va inspirar la novena simfonia de Beethoven. Un dels fets decisius en la seva orientació va ser el coneixement de la Crítica del judici de Kant, que va tenir una immensa influència en la seva orientació filosòfica i estètica. Novament a Weimar, ja retirat, va prosseguir els seus treballs com a dramaturg i teòric de l'estètica.

Va defensar els ideals de la revolució francesa, encara que el posterior establiment del període del terror jacobí el va desil·lusionar. No obstant això, va atribuir el fracàs de la revolució i de la consecució plena dels seus ideals a la falta d'educació humana per a la llibertat. Això l'impulsà a considerar que l'art, i en particular el teatre, haurien de ser entesos com a instruments de l'educació alliberadora de la humanitat. Aquesta preocupació per la llibertat va ser el nucli al voltant del qual va girar tota la producció poètica, teatral i tots els assajos de Schiller, però també dels filòsofs de l'idealisme alemany, que van rebre una gran influència d'aquest autor. En la seva concepció de la història, tal com es plasma en els seus poemes i obres teatrals, apareix una reivindicació de l'antiguitat grega, encara que no es tracta d'una simple nostàlgia, sinó que per a Schiller l'antiga Grècia representa la infància de la humanitat, una època d'harmonia indiferenciada entre els homes, els déus i la natura. Segons ell, el desplegament de la història és el progressiu abandó d'aquella harmonia que estava fonamentada en un ideal de comunitat, pèrdua d'harmonia inicial que va ser històricament necessària per donar lloc a la lenta emergència del subjecte. Però Schiller considera que ja és hora d'aconseguir una nova harmonia basada en el ple desplegament de totes les facultats humanes, capaç de conjuntar la plena llibertat del subjecte amb la moralitat i els interessos de la comunitat. En aquest procés de consecució d'una nova harmonia superadora de l'escissió i esquinç en què viu la humanitat juga un paper primordial l'estètica, ja que sintetitza els impulsos sensibles amb els impulsos intel·lectuals i formals de l'home, en una mena d'impuls de joc concebut com una manifestació dels impulsos sensibles que, no obstant això, estan sotmesos a la disciplina de les regles. De la mateixa manera, l'home, que està sotmès al doble moviment del determinisme de la natura i la llibertat de la voluntat, ha de sotmetre la natura sense sacrificar-la, i instal·lar-se en una segona natura, pròpiament humana, que és la moralitat, de la que l'estètic apareix com a condició. Schiller va formular també la noció de l'ànima bella, caracteritzada per un gran sentiment moral.

Obres
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.