selecció natural GEN.
Terme pertanyent a la teoria de l'evolució de les espècies, i introduït per Darwin a la seva obra l'Origen de les espècies (1859), que designa el mecanisme fonamental dels canvis evolutius en els éssers vius. Junt amb la noció de lluita per l'existència és la noció fonamental del darwinisme. En la moderna teoria sintètica de l'evolució, i en la major part de les diferents corrents evolucionistes de tipus neodarwinià, continua jugant un paper essencial, conjuntament amb les nocions de mutació genètica i d'atzar. Mitjançant el recurs al concepte de la selecció natural s'eliminen de la teoria evolutiva aspectes teleològics infundats.
La selecció natural és el mecanisme selectiu que està en la base de l'adaptació, ja que actua com un filtre que determina la supervivència i la reproducció dels individus més capacitats per sobreviure en un ambient determinat, la qual cosa permet explicar el fet constatat segons el qual, en les poblacions naturals, sobreviuen els individus més adaptats. En una mateixa espècie, en la que hi ha variacions entre individus diferents, neixen més individus dels què sobreviuen. Els que aconsegueixen fer-ho és perquè posseeixen algunes característiques avantatjoses (més rapidesa, millor capacitat de camuflatge, més força, etc.) i, per tant, són els que tenen la possibilitat de perpetuar l'espècie i maximitzar la seva eficiència reproductiva. En aquest procés es pot considerar que les característiques avantatjoses per a la supervivència han estat seleccionades naturalment, en la mesura en què aquells individus que manquen d'aquests avantatges no poden competir, de manera que o bé no aconsegueixen reproduir-se, o bé cauen més fàcilment víctimes dels depredadors. Mitjançant la successiva acumulació d'aquestes variacions seleccionades en una mateixa espècie es pot arribar a originar una espècie diferent. No obstant això, encara que Darwin va poder explicar el mecanisme de la selecció natural, mancava en la seva època d'elements explicatius de l'aparició de les variacions. Però, a partir del redescobriment de les lleis de Mendel i del desenvolupament de la moderna genètica, aquestes variacions s'expliquen com a fruit de mutacions que es produeixen a l'atzar. Entre tots els mutants, el mecanisme de la selecció natural filtra els que per atzar estan més ben adaptats al medi concret en què desenvolupen la seva existència. D'aquesta manera, el procés evolutiu és el producte de l'atzar (les mutacions) i la necessitat (la selecció natural que selecciona segons les exigències del medi).
En la filosofia contemporània es viu un aferrissat debat entre els seguidors de la teoria darwiniana de la selecció natural (entesa -per dir-ho com el títol d'un llibre de Richard Dawkins, com un rellotger cec), defensada per l'esmentat Dawkins, Dennett, Pinker i altres, i -per altra part-, per autors que com S. J. Gould o J. Fodor, tot i defensar l'evolucionisme (cap d'ells és, evidentment ceacionista), s'oposen a la concepció darwiniana de la selecció natural. (Veure també neodarwinisme)En el darwinisme social es va intentar extrapolar els conceptes estrictament biològics de Darwin aplicant-los a la societat. D'aquesta manera alguns teòrics liberals capitalistes del laissez-faire s'oposaven a tota intervenció de l'Estat en la vida social i econòmica, ja que consideraven que també l'organització social hauria de regir-se per la supervivència del més apte.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.