Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Armstrong, David Malet HIST. `armstro.wav', `play"]

Filòsof australià, nascut el 1926 a Melbourne. Va estudiar a Sidney i posteriorment a Oxford (sota la direcció de Ryle i d'Austin). Va ser professor a la Universitat de Melbourne, on va presentar la seva tesi sobre la percepció i el món físic, i a la Universitat d'Adelaida, de la que és professor emèrit.

Sustenta un realisme fisicalista i materialista radical, semblant al d'Smart i Anderson. Segons Armstrong, que s'oposa a tota forma de fenomenisme i de teories representacionistes de la percepció, el món és una estructura espai-temporal formada per particulars dotats de propietats, totalment descriptible per les ciències físiques, que són les úniques que proporcionen una base epistemològica sòlida. Percebrer, basant-se en estímuls sensorials, és adquirir creences, les quals (en connexió amb la teoria de la veritat com a correspondència), tenen com a missió actuar com a mapes dels estats del món. Però allò que s'ha percebut no és una dada sensorial, ja que el món físic conté propietats i relacions i no sols elements sensorials. En l'àmbit de la filosofia de la ment, Armstrong defensa una concepció alhora materialista i funcionalista del mental i intencional (acceptant una certa forma de mentalisme), que identifica amb els seus rols causals que, en última instància, són reductibles a estats o processos físics.

Defensa també una concepció realista dels universals, entesos com a propietats i relacions. Però aquest realisme no és de tipus platònic, ja que els universals no són transcendents, ja que una propietat ho és sempre d'un particular, i una relació s'estableix entre particulars. Els universals no es corresponen tampoc merament amb termes generals, raó per la qual no poden ser determinats semànticament a partir de predicats del llenguatge. En aquest sentit, Armstrong rebutja tota forma de «realisme a ‘priori'» i defensa un tipus de realisme «a ‘posteriori'» segons el qual la determinació dels universals ha d'efectuar-se a partir de les ciències. D'aquí infereix també que les lleis de la natura no són regularitats ni generalitzacions, sinó que són expressions contingents de relacions entre universals. Aquetes relacions entre universals impliquen regularitats, però no al revés, és a dir, les regularitats no impliquen relacions entre universals.

Enllašos externs:

Obres principals de David M. Armstrong

Berkeley Theory of Visió, 1960.

Perception and Physical World, 1961.

Bodily Sensations, 1962.

A Materialist Theory of Mind, 1968.

Belief, Truth and Knowledge, 1973.

Universals and Scientific Realism, 2 vols. (Nominalism and Realism, vol. 1; A Theorie of Universals, vol.2) 1978.

The Nature of Mind and Other Essays, 1980.

Conciousness and Causality, amb N. Malcom, 1984.

Universals: An Opinionated Introduction, 1989.

Traduccions castellanes:

La percepciˇn y el mundo físico, Tecnos, Madrid 1966.
 
 
Enllašos externs:
 
Wikipedia (en anglŔs): http://en.wikipedia.org/wiki/David_Malet_Armstrong

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.