Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

praxiologia GEN.

Estudi de la praxis humana, entesa en el sentit de l'acciˇ moral. Per tant, pot dir-se que tota Ŕtica és una forma de praxiología, però aquest terme s'aplica pròpiament, de manera més específica, a algunes teories, com la formulada pel filòsof polonès Tadeus Kotarbinski que elabora un sistema praxiol˛gic que estudia les condicions de l'acció màximament eficaç, i la relaciona també amb l'estudi del treball, a partir de la noció de «acte simple», semblant a la d' «acte bàsic» formulada per alguns filòsofs analítics. La seva praxiología estudia els actes simples i la composició d'actes complexos en diferents situacions: solidaritat, cooperació negativa, etc., i és, al mateix temps, una disciplina normativa per aconseguir la maximització de l'eficàcia de l'acció.
 
També es dóna el nom de praxiologia a la teoria del filòsof francès A. Espinas, que la defineix com la ciència de les formes més universals i dels principis més elevats de l'acció en el conjunt dels éssers vius, i l'oposa a la tecnologia, que és pròpia només de les societats humanes més civilitzades. També apareix aquesta noció en la teoria econòmica de Von Mises en assenyalar que l'economia es basa en una teoria de les eleccions humanes basant-se en les necessitats de l'acció, l'estudi de les quals correspon a la praxiologia.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.