Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Lask, Emil (1875-1915) HIST. `lask.wav', `play"]

Filòsof alemany d'origen austríac (va néixer a Wadimice). Va estudiar a Friburg amb Rickert, de qui va prendre la distinció entre l'esfera del ser i l'esfera dels valors. Es va doctorar el 1902 i el 1905 va obtenir l'«habilitació» sota la direcció de Windelband. Va succeir a Kuno Fischer a la seva càtedra de la Universitat de Heidelberg. Va morir al front rus durant la Primera Guerra Mundial.

Vinculat a l'escola de Baden, més per la seva relació amb els seus mestres Rickert i Windelband que pels seus interessos filosòfics, Lask s'incardinà en el moviment de rebuig de l'idealisme, i va voler elaborar una metafísica de base realista i una ontologia crítica. També va reaccionar contra l'intent de reduir la vida espiritual a les meres categories lògiques. Per això va elaborar una «lògica de la filosofia» o examen de les «categoria de les categories», que va concebre com una prolongació de la filosofia crítica kantiana i com una justificació de la lògica transcendental. Va distingir entre les categories lògiques i els seus continguts o «essències» a les que aquelles s'apliquen. Com Edmund Husserl, va acceptar la intuïció de dites essències, d'allò categorial i lògic però, mentre les categories mantenen el seu ple caràcter de racionalitat, els seus continguts poden ser irracionals. D'aquesta manera, Lask sintetitza allò racional amb allò irracional: el racionalisme formal segueix mantenint-se com a mètode d'investigació, però d'aquí no s'infereix un panlogisme o racionalització total, ja que accepta l'esfera d'allò irracional, i fins i tot reivindica el caràcter irracional últim de la racionalitat de la pròpia lògica de les categories. Va assenyalar, a més a més, que les esmentades categories es caracteritzen per la seva intencionalitat, és a dir, per la seva necessària referència a quelcom distint de si mateixes, i va considerar que aquest caràcter d'intencionalitat compartit per totes les categories permet arribar a una proto-forma o Urform, que actua com a principi unificador de la lògica de la filosofia i la transforma en un sistema que culmina en l'esmentada Urform i en una concepció d'allò Absolut, entès com valor o cim de tots els valors, que són l'autèntica guia de l'activitat pràctica i, en última instància, també de l'activitat teòrica.

Obres

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.