Filòsof alemany d'origen austríac (va néixer en Wadimice). Va estudiar a Friburg amb Rickert, de qui va prendre la distinció entre l'esfera del ser i l'esfera dels valors. Es va doctorar el 1902 i el 1905 va obtenir la «habilitació» sota la direcció de Windelband. Va succeir a Kuno Fischer a la seva càtedra de la Universitat d'Heidelberg. Va morir al front rus durant la Primera Guerra Mundial.

Vinculat a la escola de Baden, més per la seva relació amb els seus mestres Rickert i Windelband que pels seus interessos filosòfics, Lask s'incardinó en el moviment de rebuig del idealismo, i va voler elaborar una metafísica de base realista i una ontologia crítica. També va reaccionar contra l'intent de reduir la vida espiritual a les meres categories lògiques. Per això va elaborar una «lògica de la filosofia» o examen de les «categoria de les categories», que va concebre com una prolongació de la filosofia crítica kantiana i com una justificació de la lògica transcendental. Va distingir entre les categories lògiques i els seus continguts o «essències» a les que aquelles s'apliquen. Com Husserl, va acceptar la intuïció de dites esencias, d'allò categorial i lògic però, mentre les categories mantenen el seu ple caràcter de racionalidad, els seus continguts poden ser irracionals. D'aquesta manera, Lask sintetitza allò racional amb allò irracional: el racionalisme formal segueix mantenint-se com a mètode d'investigació, però d'aquí no s'infereix un panlogismo o racionalització total, ja que accepta l'esfera d'allò irracional, i fins i tot reivindica el caràcter irracional últim de la racionalitat de la pròpia lògica de les categories. Va assenyalar, a més a més, que les esmentades categories es caracteritzen pel seu intencionalidad, és a dir, per la seva necessària referència a quelcom distint de si mateixes, i va considerar que aquest caràcter d'intencionalitat compartit per totes les categories permet arribar a una proto-forma o Urform, que actua com a principi unificador de la lògica de la filosofia i la transforma en un sistema que culmina en dita Urform i en una concepció d'allò Absolut, entès com valor o cim de tots els valors, que són l'autèntica guia de l'activitat pràctica i, en última instància, també de l'activitat teòrica.