Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

nombres, mística dels HIST.

Corrent de pensament derivada del pitagorisme segons la qual els nombres són l'autèntica essència de la realitat en tant que són principis divins ordinadors de tot allò existent. D'aquí que els adeptes a la mística dels nombres considerin que els descobriments de les propietats d'aquests ens obren les portes a una comprensió més profunda de tota la realitat i ens condueixen a una comunió amb la divinitat. Així, per als defensors d'aquest corrent, la matemàtica és entesa com una ciència que ens revela els secrets ocults del cosmos o, fins i tot, el llenguatge mateix de Déu.

En l'història del pensament aquest corrent místic es va iniciar entre els primers pitagòrics, va influir en Plató (veure textos) i en el neoplatonisme, es va estendre amb el neopitagorisme, i va penetrar també en el pensament gnòstic, cabalístic i, en general, en la major part de les concepcions esotèriques. Per la seva importància posterior destaquem la influència que va tenir en Plató qui, fortament influenciat pel pitagorisme, en el Timeo va defensar una relació entre els poliedres regulars i els elements (veure text), així com una relació entre els tipus de triangles i la constitució del cosmos (veure text), regit per determinades proporcions (veure text).

Per als pitagòrics, els nombres, a més de constituir la vertadera realitat, és a dir, aquella que s'agafa per la raó, no pels sentits, ens revelen l'essència oculta de l'harmonia del cosmos i posseeixen característiques qualitatives. Així, hi ha, segons ells, nombres femenins (parells) i nombres masculins (imparells).

El número 5, com a suma del primer nombre femení i el primer nombre masculí (2+3, ja que l'1 no és ni parell ni imparell, segons els pitagòrics), és símbol de la vida. A més a més, és el nombre de tots els poliedres regulars possibles i el dels elements (aire, aigua, foc, terra i èter) considerats en el món antic. El número 10, que és el nombre sagrat (el nombre dels dits de les mans, el nombre que conté l'essència total de tots els nombres, segons els pitagòrics), està format per la suma de 1+2+3+4, els mateixos nombres que defineixen l'escala musical i l'harmonia (1:2, 3:2, 4:3), no sols de qualsevol instrument, sinó del cosmos mateix (harmonia del cosmos). A més a més, l'1 engendra el punt, el 2 una línia, el 3 determina un pla i la primera figura geomètrica plana (el triangle), i amb 4 punts (un d'ells fora del pla dels altres tres) queda delimitat un tetraedre, és a dir, un volum. D'aquesta manera els pitagòrics sustentaven l'anomenada teoria del fluix de la generació de les figures geomètriques i dels cossos físics.

Els misticopitagòrics trobaven propietats ocultes en molts altres nombres, el 7, el 12, etc... També en la Bíblia i en els Evangelis, especialment en l'Apocalipsi, hi ha una presència de la mística dels nombres, per exemple quan s'indica el nombre de «la bèstia» (666) o s'insisteix en el nombre set com privilegiat (7 llums, 7 esperits, 7 segells, etc.).

Durant el Renaixement es van revitalitzar aquests corrents, raó per la qual durant aquest període es va donar una renovada actualització d'aquestes tesis, de forma que les trobem defensades tant en els escrits dels metges alquimistes i mags (Paracels, Agripa...), com entre molts científics (Kepler, per exemple), i en molts artistes, que consideraven la proporció a partir del nombre d'or o secció àuria, que pensaven que és portadora d'una especial bellesa perquè expressa una llei divina.

El número 5, ja que és la meitat del 10 (nombre sagrat dels pitagòrics, a què anomenaven tetraktys) ocupa un lloc privilegiat i, segons molts autors, representa una imatge reduïda del nombre que regeix tot el cosmos. Ja que la figura humana amb els braços estesos i les cames separades (com el famos dibuix de Leonardo da Vinci) s'inscriu en un pentàgon, figura que també compleix la divina proporció, és símbol del reflex del macrocosmos pel microcosmos.

Termes relacionats
 
 
 
 
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.