Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

sublim EST╚T.

 (del llatí sublimis, elevat en l'aire) Experiència estŔtica, distinta de l'experiŔncia d'all˛ bell, que implica un sentiment associat a actituds, formes artístiques i literàries, grandioses, excelses o molt elevades. El concepte d'all˛ sublim apareix lligat a la noció d'entusiasme i a la bogeria bona en Platˇ, qui en el Fedre assenyala la relació entre la dita bogeria i la inspiració de les muses (veure cita), i insisteix en la vinculació entre la bona bogeria, l'entusiasme i la preexistència de les ànimes (veure text). Però la noció d'all˛ sublim entès com vinculat a allò grandiós en general i a un «ànima gran» en particular, apareix en un text del segle I titulat Sobre all˛ sublim, atribuït erròniament al pensador del segle III Longí (que de vegades se l'ha identificat com Dionisi d'Halicarnàs), i que durant el segle XVII, gràcies a la traducció que d'ell va fer Boileau, va tenir molta influència en el pensament estètic. Segons aquesta obra clàssica, all˛ sublim correspon, bÚ a causa de la noblesa de les accions, generalment de les heroiques o d'aquelles que comporten un fort sacrifici, bé de certa força del discurs que és capaç d'elevar l'Ónima, bÚ a causa de la grandesa del pensament exposat. En general, all˛ sublim s'associa generalment a certes manifestacions de la bellesa artística, encara que en major grau a la grandesa de la natura, o al comportament moral completament íntegre. En qualsevol cas, segons aquesta concepció, all˛ sublim en l'àmbit literari no depèn tant del seguiment d'unes regles formals com de la lliure expressió d'aquella bogeria interior de quŔ parlava Platˇ.

En Arist˛til (Poètica, 14,1453b), la relació entre all˛ bell i all˛ sublim ja estava implícita perquè, per a l'estagirita, la tragèdia engendra una forma de plaer que neix de la pietat i del terror de les situacions que presenta (el que equival a l'efecte de la catarsis). Així, a l'associació amb el plaer, se li uneix la que l'emparella amb certes formes d'angoixa o de terror. Hume va destacar (en els seus Assajos morals i polítics de 1741) l'aparent paradoxa d'aquesta associació entre bellesa, plaer, terror i ansietat i, a partir d'ell, Edmund Burke (1729-97), en la seva Investigació sobre l'origen de les idees d'allò bell i all˛ sublim (1756), va afirmar que, mentre la bellesa neix directament del plaer, all˛ sublim procedeix de l'instint de conservació, de la por i del dolor però, tanmateix, aquest dolor pot produir una forma de plaer en la mesura que l'ànima s'allibera del perill (veure cita).

Important és el tractament que efectua Kant d'aquest concepte, que va estudiar fonamentalment en dos textos, en Allò bell i all˛ sublim (1764), en el que reprodueix en bona part els arguments de Burke (fonamentalment de tipus fisiològic), i en la Crítica del judici (1790), llibre en el qual tracta amb més rigor aquesta noció, i vol superar el tractament anterior i acostar-lo a la seva filosofia transcendental. Segons Kant all˛ sublim té dos components diferents que donen lloc a dues formes distintes:

En ambdós casos, el sentiment de poder superar aquesta desproporció i el poder transcendir-la és el que provoca el goig associat a all˛ sublim (veure cita). Segons Kant, tant all˛ bell com all˛ sublim sorgeixen a partir del judici del gust, per˛ mentre all˛ bell sorgeix de la relaciˇ entre la  sensibilitat i l'enteniment, all˛ sublim sorgeix de la relació entre allò sensible i la raˇ.

L'essència d'allò bell es troba en la forma de l'objecte i, per tant, té una limitació. En canvi, all˛ sublim és l'informe en tant que va associat a l'infinit, ja que la natura supera la facultat humana de comprensió. Per això, en la perspectiva transcendental kantiana (en el seu gir copernicà), all˛ sublim no es troba en l'objecte contemplat sinó en el subjecte que, per mitjà de la raó va més enllà dels límits de la sensibilitat (és a dir, els límits de l'Ómbit fenomŔnic) i, mitjançant una emoció pròpia de la natura humana, obté el coneixement de la seva superioritat. El que Ús sublim (a diferència d'allò bell, que es troba en l'objecte) només es dóna en l'acte d'aprehensiˇ: no hi ha objectes sublims, sinó que all˛ sublim es troba en el subjecte. En aquest sentit és un acostament no conceptual (sinó emotiu) al món noŘmŔnic, que evita les contradiccions dialèctiques descrites en la dialèctica transcendental. Per mitjà d'all˛ sublim el subjecte accedeix als més grans sentiments espirituals que són manifestació del caràcter lliure de l'home enfront de la natura, per grandiosa que aquesta se'ns presenti ja que, encara que allò que s'ha desproporcionat dels actes o de les situacions que engendren el sentiment d'all˛ sublim ens manifesten els nostres propis límits, la nostra capacitat racional se sobreposa a ells, sent la seva superioritat i desvela el nostre destí com a éssers morals (veure text).

Per aquesta transcendència del fenomŔnic i el corresponent acostament d'all˛ sublim al món noŘmŔnic, Schiller (en els seus Assajos sobre all˛ sublim), seguint el camÝ kantiÓ, tambÚ situa all˛ sublim en un Ómbit intermedi entre l'estŔtica i l'Ŕtica, i distingeix entre all˛ sublim teòric (oposat als condicionants del coneixement sensible) i all˛ sublim pràctic (vinculat amb l'acció). També a la manera kantiana Schelling ho considera com a expressió de la presència de l'infinit en allò finit. Per la seva banda, Schopenhauer (El món com a voluntat i representació, § 39) concep all˛ sublim com a manifestació de les forces de la natura regides per la cega voluntat sense sentit (veure text). En l'estètica posterior la noció d'all˛ sublim (la condició estètica de la qual va ser negada per Croce) va ser represa per G. Santayana en el seu El sentit de la bellesa (1896).


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.