Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Aufhebung / superació GEN. `aufhebu.wav', `play"]

Terme alemany (que generalment es tradueix com a superació), de gran importància en la filosofia de Hegel. De la mateixa manera que el verb grec anairein o el llatí tollere, significa simultàniament «elevar», «superar», «conservar», «cancel·lar», źsuprimir», és a dir, que uneix dos significats oposats: conservar i suprimir, raó per la qual és idoni per expressar el moviment propi de la dialŔctica que consisteix en el procés de negació d'una realitat per donar lloc a un altre aspecte en el qual, no obstant això, es continua conservant el primer. D'aquesta manera es guarda alhora allò que s'ha superat, perdent només la seva immediatesa, però sense que per això quedi anul·lat. La noció mateixa de guardar ja inclou dins sí quelcom negatiu: treure quelcom de la seva immediatesa, i per tant d'una existència oberta als influxos exteriors, per mantenir-ho.

Aquesta noció de la superació té, doncs, dos sentits: equival a guardar, mantenir i, al mateix temps, posar fi, efectuar. El mateix Hegel mostra la seva satisfacció per haver trobat aquesta expressió que posseeix tan alt valor especulatiu (veure text).

El doble sentit de l'Aufhebung (o superació) significa en el sistema hegelià l'anihilació que efectua la raó de la determinació finita i mostra en ella el doble caràcter de ser, alhora, el seu contrari, i que aquest és, tanmateix, la determinació en la seva originarietat abstracta. Amb això, la primera noció resulta reflexionada en si mateixa, i la nova noció que sorgeix recull l'element de la contradicciˇ, el seu punt de partida i el desenvolupament de la dialèctica implícita en l'esmentada nova noció. D'aquesta manera la superació expressa el moment de la síntesi dels oposats, és a dir, és la unitat que subjeu a l'oposició i la permet. Enfront de la mera negaciˇ de l'enteniment, la raˇ anihila les determinacions finites mostrant que cada cosa és, alhora, la seva contrària, i mentre l'enteniment concep la negació com a estable i fixa, la raó supera les oposicions per arribar a una síntesi en la qual allò que s'ha suprimit és, alhora, conservat.

Veure universal concret.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.