Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Fourier, Fraçois-Marie-Charles (1772-1837) HIST. `fourier.wav', `play"]

Economista i filòsof autodidacta francès (Besançon, 1772, París, 1837). Típic representant del corrent del socialisme ut˛pic romàntic. Després de la Revolució francesa, va recórrer França i altres països europeus com a viatjant de comerç. Entre 1800 i 1815 va viure a Lió, on va entrar en contacte amb els problemes socials. Partint, en part, del pensament de Rousseau, va estar posteriorment influït per les idees socials d'Owen i de Saint-Simon, que més tard va abandonar, criticant el seu igualitarisme al qual va oposar una forma de cooperativisme. Es va instal·lar definitivament a París el 1826, on va elaborar un sistema de pensament social de caràcter místic i deista.

Per a Fourier, de la mateixa manera que la natura està regida per la llei universal de la gravitació (que, -segons ell- com a obra de Déu, condueix a una harmonia de tot l'univers), la història universal està regida per la llei de la «atracció passional», que actua a manera de designi providencial. Però, a diferència del món natural, la societat ha estat pertorbada i corrompuda per la civilització i, especialment per la societat industrial, que traeix l'harmonia humana a la qual anteposa els interessos individuals, i que condueix, fins i tot, a l'escissió dels individus amb si mateixos. Un dels elements pertorbadors de l'harmonia social procedeix de la moral, ja que aquesta violenta el desenvolupament espontani de les passions. L'autèntica harmonia social, doncs, ha de basar-se en l'exercici dels impulsos passionals que, per desenvolupar-se, precisen un marc social nou al qual va denominar «falansteris». Cadascun d'aquests falansteris hauria de crear-se en terrenys de 400 hectàrees aptes per al conreu i la ramaderia, i hauria d'estar integrat per grups de cent famílies denominats «falanges». Aquesta nova organització social, presidida per la plena llibertat sexual, la plena igualtat de drets entre els sexes i la llibertat de treball, permetria la satisfacció de les passions i conduiria a la total harmonia. Va concebre els falansteris com a sistemes socials autònoms capaços de satisfer totes la necessitats per a la vida de la comunitat a través dels seus propis recursos industrials i agrícoles. Cada falansteri hauria d'estar guiat per un director escollit democràticament, la missió del qual seria més aviat de coordinació dels diversos treballs, ja que en l'esmentada organització social es tendiria a la gran diversificació de tasques, de manera que, per exemple, un ciutadà podria exercir tasques agrícoles al matí, dedicar-se a la indústria més tard i representar una obra teatral a la nit. Amb aquesta diversificació es pretenia evitar tant la monotonia, com promoure la plena realització de les potencialitats dels individus. En aquesta estructura social Fourier no nega el dret a la propietat, que no és igualitària, encara que sí que compartida en molts aspectes.

El 1830 alguns dels seus deixebles van fundar el falansteri de Condé-sur-Vesgre i els seus seguidors (agrupats en la «escola societària» o «harmoniosa») van tenir una influència important a França, Gran Bretanya i EUA. Però el moviment de creació de falansteris va acabar fracassant. El seu deixeble i continuador més destacat a França va ser Víctor Prosper Considérant. A Espanya van destacar com fourieristes Fernando Garrido, Joaquín Abreu i Sixto Cßmara.

Entre les seves obres són destacables: Teoria dels quatre moviments i dels destins generals (1808), Tractat d'associació domèstica i agrícola (1822), reeditat com a Teoria de la unitat universal (1841), El nou món industrial i societari (1829) i La falsa indústria (1835).


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.