Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

univers GEN.

(del llatí universum) Terme que designa el món natural en la seva totalitat. En aquest sentit és l’objecte d’estudi de la cosmologia com a ciència de l’espai-temps i de la dinàmica de la matèria en la metagalàxia, que considera l’univers com una totalitat única i sotmesa a les lleis de la física. Les teories cosmològiques contemporànies suposen que l’univers està en expansió i que es va originar en una singularitat inicial o Big Bang. Respecte de "l’edat" de l’univers actualment s’accepta que té una antiguitat de 13.700 milions d’anys, amb un error de més o menys 200 milions d’anys, i les últimes observacions de la metagalàxia han permès aconseguir distàncies de fins gairebé 15 mil milions d’anys llum, acostant-se així a les etapes de l’univers originari o singularitat. La determinació més precisa de l’edat de l’univers depèn de la mesura de l’anomenada massa oculta o fosca, que també decidirà (en funció de la força gravitatòria total d’aquesta massa) quin tipus d’evolució és previsible que segueixi desenvolupant-se: bé cap a una expansió indefinida i la consegüent «mort tèrmica» de l’univers, bé cap a una etapa d’inversió de l’expansió cap a una compressió que culmini en el procés invers al Big Bang (Big Crunch) o, fins i tot, cap a la possibilitat d’un univers «pulsatiu» que successivament s’expandeixi i condensi.

No obstant això, la hipòtesi del Big Bang no permet parlar pròpiament del succés mateix de la «gran explosió» ja que justament es tracta d’una singularitat, és a dir, d’una excepció a tota llei coneguda, ja que la mateixa hipòtesi del Big Bang implica que tota teoria científica deixa de tenir validesa en el moment de l'esmentada singularitat (una matèria d’una densitat i curvatura de l’espai-temps infinites i, per tant, no teorizable científicament) que, alhora, és l’origen del temps. D’aquí que no té literalment sentit parlar de què hi havia abans de la singularitat ja que, en el cas que hi hagués esdeveniments anteriors, no podrien ser útils per a la previsió, perquè tota predicibilitat fallaria en la singularitat. D’altra banda, sovint es dóna per suposat que es parla d’un únic univers, però res impedeix pensar que aquest univers en expansió sigui només un cas particular al si d’una totalitat major. Des d’aquest altre punt de vista parlem d’una pluralitat d’universos, d’entre els quals el que es pot observar és el que habitualment es denomina l’Univers. És a dir, que des del punt de vista de la pluralitat d’universos, l’Univers, en un sentit de plena totalitat, no té per què coincidir totalment amb la metagalàxia, i és possible pensar en regions distintes les estructures i  propietats de les quals difereixin de les de l’univers observat i observable encara que, en aquest últim cas, sortiríem de tot model intel·ligible de coneixement científic.

 

De manera més restringida aquest terme també s’aplica per designar una totalitat qualsevol (univers del discurs, univers cantorià, etc.).

Enllaços a Internet:

http://www.ishango.org/au/index.html

http://portal1.lacaixa.es/Docs/Chan/99/2-99-10-00000206.html

http://www.arrakis.es/~aristos/realitat/final.htm

 

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.