Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

universals GEN.

(del llatí universalis, derivat d'universum, el conjunt de totes les coses, a què en grec correspon to holon, J` Ó8@<) Per a Arist˛til (veure cita) universal, en sentit lògic, és el que s'afirma de molts individus i, en sentit metafísic, allò universal (6"2`8@L) és allò comú a tots (6"JG B"<J`l) (veure cita). Però en realitat afirma que és comú i que no ho és, la qual cosa equival de fet a dir que, encara que és comú, existeix (és entitat) en els individus d'alguna manera (veure cita). źHome╗ Ús, en efecte, un universal amb quŔ anomenem l'espŔcie humana; però en l'individu humÓ hi ha -segons Arist˛til i l'EscolÓstica- l'Ónima, que és la forma substancial (l'espècie) d'home. Quina classe de realitat -entitat-, doncs, li correspon a l'universal? D'això tracta la disputa dels universals.

Els filòsofs escolàstics els denominaven també predicables, perquè els consideraven a manera de classes universalÝssimes a les quals poden reduir-se tot predicat.

Enunciat universal és aquell el subjecte del qual es refereix a la totalitat de membres d'una mateixa classe («Tot S és P»), a diferència dels enunciats particulars («algun S és P»), que es refereixen a part del conjunt de membres, i que en la l˛gica moderna reben el nom d'enunciats existencials (amb el sentit de «almenys hi ha un x tal que...»), i dels enunciats singulars («aquest S és P»), que es refereixen a classes amb un únic element, com, per exemple, «Sòcrates és fill de Sofronisca».

Veure enunciats categòrics.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.