Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

D'altra banda, Leucip i el seu company Demòcrit diuen que són elements el ple i el buit, denominant a l'un «el que és» i a l'altre, «el que no és»: al ple i sòlid, «el que és» i al buit, «el que no és» (d'aquí també que diguin que no hi ha més «el que és» que «el que no és», ja que tampoc hi ha més buit que cos), i que aquests són les causes de les coses que són (entenent «causa») com a matèria. I així com els qui afirmen que és una l'entitat en tant que subjecte, expliquen la generació del altres per mitjà de les afeccions d'aquesta, afirmant que la raresa i la densitat són els principis de les afeccions, així també aquests afirmen que les diferències són causes de les altres coses. Aquestes diferències diuen que són tres: figura, ordre i posició. En efecte, afirmen que «el que és» es diferencia únicament per la conformació, el contacte i el gir. Ara bé, d'aquests, la «conformació» és la figura, el «contacte» és l'ordre, i el «gir» és la posició: així, la A i la N es diferencien per la figura, els conjunts AN i NA per l'ordre, i la Z i la N per la posició. Sobre el moviment, d'on i com es dóna en les coses que són, també aquests, igual que els altres, ho van passar negligentment per alt.

__________________________________________________

Aristòtil, Metafísica, 985b (Gredos, Madrid 1994, p. 87-88.)
 
 
 
 

Versión en castellano

Por otra parte, Leucipo y su compañero Demócrito dicen que son elementos el lleno y el vacío, denominando al uno «lo que es» y al otro, «lo que no es»: al lleno y sólido, «lo que es» y al vacío, «lo que no es» (de ahí también que digan que no hay más «lo que es» que «lo que no es», puesto que tampoco hay más vacío que cuerpo), y que éstos son las causas de las cosas que son (entendiendo «causa») como materia. Y así como quienes afirman que es una la entidad en tanto que sujeto, explican la generación de lo demás por medio de las afecciones de ésta, afirmando que la rareza y la densidad son los principios de las afecciones, así también éstos afirman que las diferencias son causas de las demás cosas. Estas diferencias dicen que son tres: figura, orden y posición. En efecto, afirman que «lo que es» se diferencia únicamente por la conformación, el contacto y el giro. Ahora bien, de éstos, la «conformación» es la figura, el «contacto» es el orden, y el «giro» es la posición: así, la A y la N se diferencian por la figura, los conjuntos AN y NA por el orden, y la Z y la N por la posición. Acerca del movimiento, de dónde y cómo se da en las cosas que son, también éstos, al igual que los otros, lo pasaron negligentemente por alto.

__________________________________________________

Aristóteles, Metafísica, 985b (Gredos, Madrid 1994, p. 87-88.)

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.