(del grec 8X>4H, lexis, acció de parlar, paraula) Base lèxica de les palabras. És una unitat lèxica de sentit expressada en el sistema lingüístic; els seus trets distintius poden anomenar-se semas. A. Martinet, en la seva teoria de la doble articulació del llenguatge, distingeix entre unitats de primera articulació, significatives, a les que anomena monemes, i unitats de segona articulació, els fonemes. En la paraula «mars», hi ha dues monemes: el monema mar-, que es pot anomenar lexema, i el monema -és, que s'anomena morfema. Alguns lingüistes rebutgen el terme «lexema» i oposen els morfemes lexicales (lexemes) als morfemes gramaticals.