(del grec 8X>4H, lexis, acció de parlar, paraula) Base lèxica de les
palabras. És una unitat lèxica de sentit expressada en el
sistema lingüístic; els seus trets distintius poden anomenar-se
semas. A. Martinet, en la seva teoria de la doble articulació del
llenguatge, distingeix entre unitats de primera articulació, significatives, a les que anomena
monemes, i unitats de segona articulació, els
fonemes. En la paraula «mars», hi ha dues monemes: el monema
mar-, que es pot anomenar lexema, i el monema -
és, que s'anomena morfema. Alguns lingüistes rebutgen el terme «lexema» i oposen els morfemes lexicales (lexemes) als morfemes gramaticals.