Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Montesquieu, Charles-Louis de Secondat, baró de la Brède i de (1689- 1755) HIST. `montesq.wav', `play"]

Jurista i filòsof polític francès, considerat com el fundador de la sociologia. Va néixer al castell de la Brède, prop de Bordeus, ciutat en què va estudiar dret. Posteriorment va completar els seus estudis a París, però de tornada a Bordeus va exercir com a magistrat i com a parlamentari d'aquesta ciutat. Després de la publicació de Les cartes perses el 1721 (de manera anònima), obra que va tenir un gran èxit, va viatjar per diversos països (Itàlia, Àustria, Hongria, Prússia i Anglaterra). En l'esmentada obra, que examinava les diverses institucions polítiques europees i s'oposava a tota forma de despotisme, es va distanciar de les tesis de Hobbes i va defensar una sociabilitat natural dels éssers humans. De tornada a França va escriure Reflexions sobre les causes de la grandesa i decadència dels romans (1734), i es va vincular els enciclopedistes, escrivint un article sobre el gust per a l'Enciclopèdia. Mentres tant, Montesquieu havia anat preparant els materials per a la publicació de la seva obra fonamental, L'esperit de les lleis (1748), que és fruit d'aquells viatges per diversos països, i que va tardar vint anys a escriure. En l'esmentada obra, a més de la descripció de les idiosincràsies nacionals, les diverses formes de govern i els seus fonaments, així com els condicionants històrics i, fins i tot, climàtics d'aquests, va elaborar un nou enfocament de les lleis, els fets socials i la política. En la interpretació de Montesquieu s'esvaïa la clàssica oposició entre les tesis jusnaturalistes i les tesis escèptiques, que atribuïen el fonament de les lleis a l'arbitrarietat dels legisladors. Montesquieu considerava més aviat que les lleis procedeixen de relacions necessàries derivades de la natura de les coses i les relacions socials, de forma que no sols es va oposar a la separació entre llei natural i llei positiva sinó que considerava que són complementàries. És tasca del filòsof social la investigació dels mecanismes que impulsen a la creació de les dites lleis, però en cap cas són fruit del mer atzar o de la mera arbitrarietat. Cada poble té les formes de govern i les lleis que són pròpies a la seva idiosincràsia i trajectòria històrica, i no hi ha un únic barem des del qual jutjar la bondat o maldat dels seus corpus legislatius. A cada forma de govern li corresponen determinades lleis, però tant aquestes com aquelles estan determinades per factors objectius tals com el clima i les peculiaritats geogràfiques que, segons ell, intervenen tant com els condicionants històrics en la formació de les lleis (considera, per exemple, que els ciutadans de països més freds són més independents). No obstant això, tenint en compte els dits factors, el teòric social pot prendre el conjunt del corpus legislatiu i les formes de govern com a indicadors dels graus de llibertat a què ha arribat un determinat poble. Arribats a aquest punt, la filosofia política de Montesquieu es transmuta en una filosofia moral.

Així, encara que pren en consideració tots els factors determinants de les formes polítiques de govern, i rebutja l'existència d'un únic patró per jutjar-los, en quant que l'ideal polític que defensa és el de la consecució de la màxima llibertat unida a la necessària autoritat política, Montesquieu rebutja obertament les formes de govern despòtiques, és a dir, aquelles que estan basades en el temor dels súbdits als seus governants, perquè neguen d'arrel el principi mateix de la llibertat. Però per garantir-la al màxim, Montesquieu considera que és imprescindible, seguint l'exemple d'Anglaterra, la separació de poders. Molt influenciat per Locke, desenvolupa la concepció liberalista d'aquest, i a més de considerar la necessitat de separar el poder executiu del poder legislatiu, pensa que també és necessari separar el poder judicial. Aquesta separació dels tres poders ha estat assumida i aplicada per tots els governs democràtics posteriors.

Basant-se en els esmentats condicionants, tant històrics com geogràfics i climàtics, Montesquieu va elaborar una teoria sobre els orígens i fonaments de les diverses classes de governs. Així, considera que el fonament de la democràcia és la virtut, el de la monarquia és l'honor i el de la tirania l'odi, el temor i la força. No obstant això, considerant la limitada extensió territorial dels països europeus, pensava que, a diferència dels asiàtics, de grans magnituds, aquells estaven més orientats cap a governs de tipus republicà o monàrquic. Però, d'ells, i atenent que considerava impossible l'establiment als països europeus d'una democràcia com en l'antiga Grècia, va defensar una forma de govern basat en la monarquia constitucional.

 

 Obres

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.