| Dualisme psico-físic | Espiritualista | Animisme, idealisme platònic, | Plató, Sant Agustí, Tomàs d'Aquino,... religions |
| Paral·lelisme, ocasionalisme, harmonia preestablerta | Geulincx, Malebranche, Leibniz | ||
| Intermedi | Interaccionisme | Descartes, Bergson, Popper (món 3) | |
| Materialista | Epifenomenisme | Materialistes del segle XVIII | |
| Monisme psico-físic | Espiritualista | Panpsiquisme | Berkeley |
| Idealisme | Hegel, Fichte | ||
| Fenomenisme | Mach | ||
| Intermedi | Monisme neutral | Spinoza | |
| Materialista | Atomistes antics (Demòcrit, Epicur..) | ||
| Hobbes, Diderot | |||
| Marx, Darwin |
Alguns corrents contemporanis
| Conductisme filosòfic | Wittgenstein, Malcom, Ryle |
| Teoria de la identitat com a tipus | Smart, Feigl, Place (Crítics: Kripke, Shaffer) |
| Materialisme elimininatiu | Feyerabend, Rorty, P.M. y P.S. Churchland |
| Teoria de la identitat com a instància | Davidson, Fodor, Putnam, D. Lewis... |
| Emergentisme | M. Bunge, J. Searle (Veure materialisme emergentista) |
| Funcionalisme | Diversos dels anteriors autors (com
Putnam) es poden també identificar amb el
funcionalisme.
Un dels més destacats és Daniel Dennett, que és també el més crític contra tota forma de dualisme encobert i proposa una explicació plenament naturalista del fenomen de la consciència i, en contra d'autors com D. Chalmers o Thomas Nagel, no pensa que hi hagi cap misteri en l'explicació de la consciència. |
La filosofia de la ment s'ocupa de l'estudi dels processos mentals i dels supòsits teòrics subjacents a les nocions de ment, psique, esperit, cognició i, en general, de tots els processos vagament denominats mentals.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.